Silent Shout

Lo pitjor que me pot passar és que me toqui fer la compra. A ca meva encara conservam aquell esperit estudiantil i mos repartim els deures de casa religiosa i equitativament. Una semana de cada tres me toca anar al super.
Me dispòs a entrar al mercadona que hi ha al pis de dalt del mercat del olivar, després d´esquivar amb grans dosis de paciència i autocrítica una multitud de carritos de lona i les seves respectives padrinetes.
Abans de res, cerc algú amb l´horrorós uniforme (verd? marró? caqui?...? no m´enrecord).
- Perdona, a qui puc demanar lo de si me poden dur sa compra a casa?
S´al.loteta seguéix col.locant les botelles d´aigua durant un molt curt però prou impertinent instant, se gira cap a jo, i amb la cara d´algú al que li acaben d´aconsellar una rinoplàstia:
- Como?
I es torna a girar per continuar la seva feina.
Jo, molt educadament, que això si que ho tenc:
- Que si me puedes decir a quien puedo preguntar para que me lleven la compra a casa.
Ella canvia d´actitud, de cara, i deixant el que fins ara pareixia una tasca de vida o mort, m´ha resolt els meus dubtes.
L´estupor que precedia a l´indignació total ha donat uns 30 segons de tregua a aquella al.lota. Ja a un altre passadís els meus pensaments han estat assaltats per les pitjors paraules del món, diguem que putaporca maleducada, és la més reproduible. La ràbia ha donat pas a la compassió, i aquesta, a un autoexàmen. Suspés.
I de cop estava sortint per la porta del mercat, deixant llest el que menys m´agrada fer del món