y su piano mágico

comando g, comando g. dilluns vaig acompanyar en mati a s´aeroport, ara és com si madrid m´hagués llevat un troç de jo. i venga a fer esforços per deixar de costat les responsabilitats i les qüestions d´adults. tot ha de tenir un nom però ser impersonal, a la vegada. que se pare el mundo que yo me bajo.

avui he parlat devés tres quarts d´hora amb n´Alfonso Santisteban. sempre m´ha agradat aquest lounge friki, no se, igual és hortera, però quí no ho és? doncs el nostre henry mancini és lo más, amb abrics de leopardo, 3 càncer de pulmó i aquest rollo marbella que duu. M´ha encantat!