lo fingido verdadero

Passejava pel Museo del Prado. Ho solia fer sovint quan vivia a Madrid, de tant en tant, el cos me demanava les pintures negres de Goya o el tríptic de el Bosco.
No era com en el record, com és, sino tot amb una llum molt blanca.
De sobte, aquesta llum s´apagà i la gent cridava sense moure´s del puesto. Vaig sentir por.
Algú me va abraçar per l´esquena en un intent de tranquilitzar-me.
Era na Dolça Mulet.
Tot seguit m´he despert i duc tot el dematí pensant amb el somni.
Què me deu voler dir el meu inconscient deixant-me tancada dins el Prado?
Què feia na Dolça Mulet dins un Museu?
Ha arribat el moment de deixar els excesos?