Tot l´horabaixa vaig estar nerviosa sense saber per que. Aquesta sensació de com que no t´hi trobes.
De cop va apareixer al meu cap la protagonista d´una novel.la de Kundera que fumava cascall per fer més lleugers els seus pensaments. No li vaig donar importància fins fa una estona.
Desijava que fes calor per donar-me un motiu del meu insomni.
I jo només volia sortir d´allà. Dormia al meu costat però m´hi trobava més lluny que mai.