...Lo quería un poco más Alaska, li vaig dir. Després dels martinis a la terrassa i de les cançons de Tony Bennett vaig pensar que podria quedar-m´hi per sempre. I com sortida de lost in translation, amb aquell culotte rosa pàlid, me va dir bona nit...
posted by magda at 6:01 AM
3 Comments:
Idò jo era assegut al passeig de la platja, a una ombra que feien els plataners. No la coneixia de res, però després d'oferir-li el meu millor somriure la vaig saludar i li vaig demanar l'hora. Em va mirar un xic sorpresa i va respondre que per a què la hi demanava, si jo ja portava rellotge. Li vaig dir que era per a confirmar que el meu anava bé, mentre em mirava la munyeca, un poc avergonyit. Es deia Caterina, i la història no acaba aquí.
M´encanten les històries que no acaben. Igual és per que se me dona realment be deixar les coses a mig fer.
I si, se a quin somriure et refereixes.
M´agrada l´escena, és molt de peli de Woody Allen. No som massa fan del seu cinema pero record una escena d´una de les seves darreres pelis on Christina Ricci té un atac d´ansietat i s´aufega i la llum és preciosa i ella també.
Podria ser un quadre de Francis Bacon.
És d´aquestes vegades que per la intensitat de tot plegat es pot sentir la presió al pit, com si fos jo la que no pot respirar.
guau...
Post a Comment
<< Home